Dos fundadors parlen dels inicis de la Mitja Marató de Granollers

Febrero 09 07:48 2017 Print This Article

Pere Cornellas i Joaquim Fradera, amb la responsable de l’Arxiu en un moment de la tertúlia. Josep MAS

Diumenge passat se celebrava la 31a. Edició de la Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga i dimarts tocava tertúlia a l’Arxiu. El tema, com ja hauran endevinat va estar-hi relacional, amb el títol “Els orígens de la Mitja Marató” que va anar a càrrec de dos dels seus fundadors, en Toni Cornellas i en Joaquim Fradera, curiosament nascuts el mateix dia del mateix mes, el 31 de juliol, elprimer del 1954 i el segon tres anys abans. Cornellas, fill de Granollers, va començar a treballar a Ca l’Umbert i després d’estudiar magisteri va ser mestre interí també a Granollers, entrant en el món d ella política, essent regidor del primer ajuntament de la democràcia i després com a gerent del Consell Comarcal. En Joaquim Fradera va néixer a Barcelona i el 1984 va venir a viure a Samalús, advocat, va fer classes de filosofia i actualment és el responsable de la seguretat a la Mitja Marató.

 

La pràctica de l’atletisme ve de lluny a Granollers, ciutat que des de l’any 1932 compta amb el Club Atlètic, organitzador entre moltes altres competicions del ja històric Cros Internacional Ciutat de Granollers que el passat més de desembre va arribar a la seva 50a. Edició i que ha tingut al llarg d’aquest mig segle diferents ubicacions. Cornellas explicava que el setmanari Vallès publicava l’any 1940 la notícia de la celebració d’una Marató, de la que es desconeixen més dades. Ambdós tertulians recordaven que, malgrat hi havia molta gent a qui li agradava la pràctica de l’atletisme, allà per la dècada dels 80 del segle passat hi havia poques proves. La que tenien més a prop eren els 20 quilòmetres de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses que es feia al mes de novembre. Atletes de la comarca participaven també a la Marató que es feia a Barcelona i fins i tot de San Sebastián on inclús es va llogar un autocar amb corredors de Granollers, la Garriga, Cardedeu… A partir de llavors ens vàrem plantejar que si ja molts fèiem els 20 quilòmetres de Ripoll, perquè no podíem organitzar alguna cosa semblant a Granollers i vàrem començar a buscar un possible recorregut. D’entrada vàrem pensar en una Mitja que podria ser de Granollers a Llinars, però la pujada del Cementiri ens va espantar. Una altra opció era la que al final va quallar, la de la Garriga. El problema era que aquesta comportava haver de tallar el trànsit a la carretera Nacional 152 i en canvi si anàvem fins a Cardedeu i a Llinars la carretera era una Comarcal, la C-251. Tot sigui dit, també vàrem trobar més facilitats per part de l’alcalde de la Garriga. Després de córrer a la Mataró de San Sebastián es va començar a organitzar la primera Mitja Marató Granollers-la Garriga, a dos mesos per endavant. El 18 de gener de 1987 es corria la primera Mitja Marató de Granollers, amb uns 800 corredors. L’any vinen ja serien el doble i en l’edició d’aquest any, la 31a. Ja són 10 mil.

 

UNS COMENÇAMENTS AMB ÈXIT

 

Imatge de la primera Mitja Marató de Granollers celebrada el 1987. Esteve GIRONELLA / Arxiu Municipal

La primera novetat que va fer que d’entrada la prova tingués una bona acceptació pels participants que venien de fora va ser que es van tancar tots els carrers per on havien de passar, mentre que a molts d’altres llocs mentre corrien els cotxes els passaven pel costat. Un altre aspecte favorable va ser el de l’avituallament. Què podíem oferir als participants en acabar? Doncs també en això Granollers va ser original gràcies a la participació d’en Pep Salsetes i el seu brou i la fruita regalada per Fruits Segarra.

Aquella primera edició va tenir un pressupost aproximat d’ 1.800.000 pessetes i cada inscripció va costar 800 Ptes. Sempre la major part del pressupost ha estar sufragat amb l’import d les inscripcions, procurant que les aportacions de diners públics per part de les administracions no superi el 10 per cent del total. Naturalment es necessitaven patrocinadors i per aconseguir-ho tots els organitzadors vàrem anar a trucar a la porta de les nostres amistats. Des de la primera edició tres patrocinadors no han deixat mai de fer-ho, La Caixa, Renault i Coaliment. Els altres han anat variant. Ara el pressupost se’n va a uns 410.000 Euros, sense comptar que no hem de pagar ni les ampolles d’aigua que es dona als corredors, ni els serveis que presta la Policia Local, Mossos d’Esquadra, la Brigada d’Obres, etc.

No sempre han estat flors i violes i si bé com deia en Pere Cornellas, molts anys acabem amb allò que diuen de “lo comido por lo servido” però d’altres ha sobrat per anar a sopar, fa uns divuit o dinou anys ens van faltar dos milions de pessetes (uns dotze mil Euros). Aquell any vàrem obsequiar els participants amb un rellotge i vàrem comptar malament. Malgrat no comptar amb un patrimoni per respondre, vàrem aconseguir un préstec i a la següent edició ho vam recuperar.

 

A TALL D’ANÈCDOTES

 

Durant les primeres edicions es van produir unes quantes anècdotes que en Cornellas i en Fradera explicaven. I en destacaven un parell, una d’eclesiàstica i una de ferroviària. La Mitja sempre es fa en diumenge i com és normal a la Parròquia de Sta. Ma de Llerona aquell dia hi havia Missa. A l’hora de començar l’ofici, Mossèn Joan Vallicrosa s’estranyava que només hi haguessin anat quatre o cinc feligresos. El rector no sabia que es feia la cursa i que els seus fidels no havien pogut travessar la carretera. Es va enfadar molt i fins i tot va fer un escrit al diari. L’any següent uns dies abans a la porta de l’església ja hi havia un cartell que deia quelcom com “si veniu a Missa, veniu amb temps”.

L’anècdota ferroviària es produïa quan encara existia la via que comunicava la línia el Nord amb la de França i creuava la carretera a la sortida de l’estació de Les Franqueses. Normalment només era emprada per passar-hi un tren de mercaderies en cada direcció al dia. I va tocar que el tren, més llarg que un dia sense pa, va passar quan s’acostaven els primers corredors de la Mitja. Amb sort el darrer vagó va passar uns segons abans que arribessin els corredors. Després ja es va parlar amb els responsables de l’estació per tal que, si es podia, no fessin circular cap tren a aquella hora per aquella via.

La xerrada va acabar tot veient una sèrie d’imatges que es guarden a l’Arxiu d’aquelles primeres edicions i dels cartells. Mentre s’anaven explicant més peripècies que havien viscut els organitzadors fins a comptar ara amb tots els mitjans tècnics que els faciliten la feina.

Les comunicacions es van començar a fer mitjançant radioafeccionats i més tard gràcies als repetidors de les emissores de les policies locals de Granollers, les Franqueses i la Garriga.

Per evitar que algú fes trampa i girés cua a mig camí, una col·laboradora, la Rosa Palacín, es posava a la Garriga i amb una gravadora anava cantant tos números dels dorsals dels corredors que passaven per aquell control i després es comprovava l’arribada. En aquest punt també era molt important la participació de personal del Banc Popular bregats a comptar ràpid i per més seguretat i no hi hagués cap error en l’ordre de l’entrada, els corredors anaven entrant per diferents passadissos on els recollien el dorsal i l’anaven clavant en un punxó per ordre.

La tertúlia va resultar molt interessant tant per la informació facilitada, com per les imatges en fotografia i en forma de vídeo que es van oferir als assistents. Llàstima que en aquesta ocasió la concurrència va ser més aviat minsa. La propera tertúlia es preveu pel pròxim dia 7 de març, dia de la dona treballadora i comptarà amb el testimoni d’algunes mestres d’escola jubilades que explicaran les seves vivències. Promet ser interessant.

 

JOSEP MAS

  Article "tagged" as:
  Categories: