Cartells de la CUP a una escola de Cardedeu? No, gràcies!

abril 13 05:25 2016 Print This Article

cartaslQuina educació volem pels nostres fills? Aquesta pregunta que alguns no s’han fet mai tindríem tots que donar-nos resposta. I dic tots perquè, malgrat que hom pugui pensar el contrari, l’educació dels nostres fills és cosa de tots.

Fins fa uns anys l’educació a Catalunya era molt bona. Fins i tot la que es donava a l’època franquista. Sé que això a més d’un se li posaran els pels de punta, però és la realitat. L’educació era molt bona. Era bé, com que tenia aquell ferum franquista se la havia de passar per la liquadora i transformar-la. D’ací va vindre els mètodes antiquats de la Rosa Sensat, de la Montesori i d’altres formes educatives que varen sorgir durant la II República. Alguns han volgut vendre que aquella educació va ser excel·lent. Potser ho va ser, però avui en dia està desfasada. I com que ningú vol sentir a parlar de l’educació que nosaltres vàrem tenir, ara els nostres fills estudien el mètode de la Rosa Senat i els seus satèl·lits.

I, és clar, com que som més fores de sèrie que ningú, hem anat incorporant personatges vinculats a la CUP per a ser professors i directors dels centres escolars catalans. De bon antuvi una persona que és antisistema no pot donar classes als nostres fills. I no perquè un sigui racista en vers a aquest moviment polític. Al revés, ells són els racistes amb el sistema establert al nostre país. Aquells que volen trencar amb tot, quina educació poden donar als nostres fills?

Cartel de la CUP en la Escola les Aigües de Cardedeu

Cartel de la CUP en la Escola les Aigües de Cardedeu

També està la nostra televisió. Sectària, per ser fins. No fa massa una pseudo escriptora i periodista es va atrevir a cremar una Constitució a TV3. Això ho van veure els nostres fills. Si no diem que és una vergonya. Si no passa res pel fet d’haver ofès a moltes persones, quina educació estem donant? Estem en un país que hom pot dir el que li doni la gana o fer coses anticonstitucionals i no passa res. Hi ha una impunitat perversa que és part d’un llibertinatge mal entès. Durant la dictadura no es podien ensenyar els pits, va arribar la transició i es va ensenyar tot. Vivim en un país d’extrems. Passem d’un a l’altre i mai ens quedem en el centre. I, potser, en el centre hi ha la raó i l’estabilitat.

Però és que el problema va molt més enllà. Aquests antisistema volen trencar amb tots i amb tot. No els importa fer propaganda afí als seus pensament a les escoles públiques. Ells s’han fet els amos de l’educació dels nostres fills i això ha de canviar. L’actuació d’aquestes persones, des de fa uns anys, hem recorda el mateix que van fer a Alemanya anys enrere. Diguem-ho clar, és pur nazisme. I no exagero. Ells volen una república antisistema i feta a la seva mida. I, com que el futur són els nens, a ells els hi comencen a parlar d’aquestes qüestions per anar transformant la societat. A ells no els importa que una immensa majoria de la ciutadania no pensi igual que ells. Això és el de menys. Als antisistema només els importa el que ells pensen. Bo o dolent es la seva mentalitat malaltissa i intenten transformar el pensament dels nostres fills.

Un exemple clar és el que ha passat fa pocs dies a Cardedeu. A una escola infantil i de primeria anomenada “Les Aigües”, els pares van trobar penjada a la porta un cartell sobre una xerrada sobre quin és el sistema educatiu actual i quin és el que volen. El cartell està signat per la CUP. El més curiós és que l’acte no es farà en aquesta escola, sinó a la Biblioteca Marc de Vilalba. A través d’Internet, una de les professores de l’escola –no cal dir membre de la CUP- ha respost a diversos twitters dient el següent: “Ser professor@ i no lluitar és una contradicció pedagògica”.

Anem per parts, la Llei 7/2007 de 12 d’abril del Estatuto Básico del Empleado Público, a l’article 53, punt 11,diu literalment: “Ejercerán sus atribuciones según el principio de dedicación al servicio público absteniéndose no solo de conductas contrarias al mismo, sino también de cualesquiera otras que comprometan la neutralidad en el ejercicio de los servicios públicos”. Això significa que aquesta senyora i el centre tenen prohibit –o que no seria políticament correcte- donar permís per penjar un cartell de les CUP, més que res per la neutralitat, que se la passen pel forro.

En segon lloc té raó aquesta senyora –anomenada Eli Oliva- en comentar que ser professor i lluitar es una contradicció pedagògica. És cert tenint en compte el que hem dit. Un professor ha de ser neutral. Pot tenir idees polítiques, com tothom, el que no pot fer es transmetre i influenciar als seus alumnes amb el seu pensament sectari i contrari a la Constitució espanyola.

Comença a ser hora que algú digui les coses pel seu nom. A aquests personatges antisistema i més propers al nazisme que a la centralitat educacional que ha existit a Catalunya des de, per dir-ho així, l’època de Rosa Sensat, els importa més adoctrinar als nens que a educar-los. I és que el nivell educatiu català ha caigut en picat. Cada vegada es fa menys i a molt pocs els interessa si els nens i nenes tenen nivell o no. El que és important es que moguin bé l’estelada i sàpiguen l’himne del Barça i els Segadors. La resta no importa. Ells creuen que en un país independent les coses aniran molt millor. Si ara no van bé, mal aniríem amb una independència. Estaríem abocats no només al fracàs més absolut, sinó a l’entropia.

No vull ser pessimista. Per sort no tots els professors pensen així. A Déu gràcies hi ha col·legits amb seny i que segueixen educant als nostres fills amb cura i amb un alt nivell acadèmic. Ara bé, aquells pocs que són extremistes, que fins i tot tenen a professors i a directors com a regidors extremistes als ajuntaments, fan molt soroll. És una pena que hi hagi molt poca gent que protesti. Hi ha molts pares que eduquen als seus fills a casa i els hi donen un nivell intel·lectual i educacional molt més rigorós i excepcional que el rebut a les aules. Si bé és feina dels pares educar als seus fills, també és cert que l’escola forma part del futur intel·lectual dels nostres infants.

Fa molts anys que en Josep Maria Lladó deia que l’idioma, la religió i les bones maneres s’aprenien a casa. En aquella època l’escola també donava un cop de mà. Ara res d’això passa. Si volen un futur pels nostres fills hem de protestar, hem de treure a aquests antisistemes de les aules i hem de transformar l’escola pública catalana. No podem permetre que antisistemes tinguin a les seves mans el futur intel·lectual dels nostres fills. Ells no ens ho perdonaran quan siguin grans i nosaltres no els podem fallar. Protestem ara. Encara estem a temps. Professors antisistema? No gràcies!!

Ramon Solé

Granollers

  Article "tagged" as:
  Categories: