Ramon Coma, autor del llibre ‘L’educació low cost’

abril 24 15:55 2012 Print This Article

Foto: Xavier Solanas

PACO MONJA

—Aquests dies està immers vostè en la presentació del llibre L’educació low cost.

—Es tracta d’unes reflexions que m’he atrevit a fer a partir de la meva experiencia professional de més de 35 anys en el camp de l’ensenyament. Tenia unes coses escrites, les he ensenyades i m’han animat a fer-ho.

—El resultat…

—Reflexiono amb veu alta sobre un seguit de temes que em preocupen: l’ensenyament en general, els professors, els alumnes, les famílies i tots els problemes que té l’educació. Tot a partir d’experiències viscudes. Vol ser un llibre de lectura fàcil i vull que el lector rigui.

—Rànking dels principals problemes de l’ensenyament, segons vostè.

—Formació del professorat, que ha de millorar; poca inversió; desmobilització de les famílies; mediocritat política; poca recerca…

—No veig cap nota d’humor en aquestes mancances tan significatives.

—Per entendre això, s’ha de llegir el llibre i veure com explico les coses. El llibre és per a mi com una autoteràpia. Escric per a riure, ja que m’agrada agafar-me les coses amb filosofia. El meu ideari i convenciment personal em diuen que crec en l’escola pública i de qualitat, però això no m’impedeix veure les mancances existents i els problemes que hi ha. Allò que no podem fer és ferir-nos més. Hem de tenir esperança. Malgrat tot no ens podem deixar ensorrar.

—Està pensant en la situació actual?

—Sí. Els problemes i les dificultats hi són, però hem de treballar amb optimisme. Som professors! Tot això forma part de la nostra professió. Si només ens posem pedres al fetge…

—Com ho fa per treballar amb il·lusió?

—Els professors som mlionaris en moltes coses: sensacions, bones experiències amb els alumnes… Jo ho tinc clar: en moltes coses som molt afortunats. Els alumnes són l’energia que em retroalimenta cada dia. N’estic convençut. No és veritat que els alumnes siguin uns penjats. Segurament n’hi ha uns quants, però tenim un jovent excel·lent.

—Surten preparats i educats?

—Ara, molt més formats… segur; i pel que fa a l’educació… jo diria que també.

—Com s’agafa un director com vostè les retallades que hi ha a l’ensenyament?

—En aquest punt amb un cert emprenyament que procuro reconduir de la millor manera possible. Estem instaurats en una mediocritat política i institucional que em preocupa. La política ha deixat l’educació a segona fila i això és molt greu.

—Posaria nota als responsables de l’educació en aquests moments?

—Jo crec que estem entre el sufi i un bé molt justet. Ens falta un gran pacte en aquest camp. Amb tants canvis i reformes el model es presenta com a insostenible.

—La seva opinió sobre la política d’immersió en català?

—Aquest és un tema que està ben conduït. Allò que preocupa ara més a moltes famílies és la qüestió de l’ensenyament de l’anglès, on hauríem d’avançar més i més de pressa. Manca un pla per ensenyar aquest idioma. Què esperem?

—Hi ha gent que diu que els professors es queixen molt.

—Sovint, de raons en tenim de sobra. Treballem amb persones, ens hem d’autocontrolar molt davant segons quines situacions…

—Què hem de fer per anar cap al notable?

—Invertir i invertir. No hi ha un altre camí. Si es fa tot justament el contrari com ara, s’està desinvertint molt perillosament. I això ho pagarem en un futur no massa llunyà. Per això hem de treballar i lluitar encara més els professors. Cal que ho sàpiguen els màxims representants de l’educació: Malgrat tot, no podran amb nosaltres!

 

Ramon Coma i Dosrius (Les Franqueses del Vallès, 24-2-1959). És Catedràtic d’Orientació Educativa, professor de Català i Educació Especial i màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular. Fa 35 anys que treballa al món de l’enseyament. Al llarg de tots aquests anys ha publicat un gran nombre d’articles a revistes i llibres especialitzats; ha fet recerca, formació i assessorament del professorat. Des de fa 6 anys és el director de l’Institut Marta Mata de Montornès del Vallès. Aquests dies presenta arreu el llibre L’educació low cost (Editorial Malhivern de la Garriga). El llibre s’ofereix des de l’editorial “com una alenada d’aire fresc per al professorat i per a totes les persones que segueixen creient en valors com l’estima, l’exemple, l’exigència i la constància en el camp de l’educació. Convindria molt la lectura als tecnòcrates i als polítics –tant se val el color!- que han d’orientar amb coneixement de causa i lucidesa la gestió educativa”. Hi ha més temes que es tracten al llibre: “Es parla de vivències del dia a dia, de la realitat humanitzada de l’escola, del martiri de tutors, del ‘tocatardà’, dels èxits silenciosos i dels fracassos amplificats, de la burocràcia invasora i de tanta contradicció que ens envolta i s’esplaia amb l’escola”. L’autor diu que fa una sèrie de reflexions a l’entorn de l’ensenyament posant-hi una bona dosi d’humor: “fonamental sempre a la vida i especialment principal en aquests moments de dificultats i retallades a tots els nivells”. És autor d’altres treballs com Manual d’Avaluació Psicopedagògica i Projectes singulars d’educació, realitzat conjuntament amb d’altres autors. Mestre per vocació, ha compaginat aquesta tasca amb d’altres de caire polític, com els anys (2000-2005) en que va ser regidor com a independent de Cultura i Educació a l’Ajuntament de les Franqueses. En Ramon està casat amb Maria Vila, amb qui té dos fills: en Marçal de 25 anys, i la Gisela de 23. ◊

 

  Article "tagged" as:
  Categories:
write a comment

0 Comments

No Comments Yet!

You can be the one to start a conversation.

Add a Comment

Your data will be safe! Your e-mail address will not be published. Also other data will not be shared with third person.
All fields are required.